Las marionetas son quizá los títeres preferidos por los niños… y los más odiados por los padres, que compramos una admirados de verla moverse en manos de un manipulador hábil y, al llegar a casa, apenas tardamos dos minutos en enredar sin remedio sus hilos.
Tienen, sin duda, un componente mágico. En la foto de la derecha no hay casi nada: una bola de madera y cuatro hilos cruzados. Pero en la foto inferior hay todo un personaje, el Senyor Cordills —el Señor Hilos, creado por Josep M. Pujol, de Foc Follet—, capaz de explicar mil historias sin palabras.
Esa marioneta es quizá la más sencilla posible, algo similar a lo que hacía Obraztsov con sus títeres de dedo. Pero existen modelos ciertamente más complicados. En España, uno de los maestros más reconocidos ha sido Harry V. Tozer, que dirigió el grupo Marionetas de Barcelona y creó toda una escuela. Sus modelos están recogidos en un libro de Ray DaSilva
: The Marionettes of Barcelona.
- La imagen superior procede de una foto propia de una reproducción de mercadillo. La inferior ilustra el diccionario El teatre de titelles a Catalunya, de Josep Martin.
Quins bons records em porta el senyor Cordills!
És un mestre de la senzillesa, que potser és la més difícil de les arts: res no disfressa un possible error. I el senyor Cordills jugava a la corda fluixa, però no recordo haver-lo vist caure mai.
On es pot aconseguir el video??
Hola, Moisès, no sé si se’n troben. Potser a biblioteques com les de l’Institut del Teatre en trobaries. Altrament, hauries de parlar amb alguna llibreria o potser enviar un correu a TV3. Seria bo que es pogués disposar del fons antic de TV3 a la xarxa, la veritat és que no sé si és disponible o no.
Només afagiré un apunt sobre aquest simpátic personatge .- Era un tipus simpátic i una mica “penjadet”.- La veu en off li donava, si més no, aquesta imatge.- Gracies SENYOR CORDILLS per una lliçó d’humilitat.-
L’altre dia parlant amb ma mare, recordàvem aquest petit i entranyable personatge que tant ens va marcar amb la seva tendresa, senzillesa i valors. Tant de bo reposessin els videos, doncs trobo que són d’alló mès educatius. Moltíssimes gracies Sr. Cordills per una aventura tan especial.
És difícil no tenir-ne nostàlgia, certament. Era un concepte de televisió molt propera, molt poc cridanera, i alhora i és una pena que s’oblidi, també molt eficaç.